El botànic Joan Isern Batlló i Carrera va néixer a Setcases el 25 de setembre de 1821. Des de petit
va sentir curiositat per la natura que l'envoltava i acompanyava pel Pirineu als herbolaris de Viladrau.
En el 1839 inicià estudis eclesiàstics al Seminari de Girona. Després marxà a Barcelona per ampliar-los
amb els de Botànica aplicada a l'Agricultura.
El 1845 tornà a Girona per fer-se batxiller en Filosofia, requisit per ingressar a la Facultat de Medicina.
A finals de 1847, a la Universitat de Barcelona, inicià la carrera de Medicina, tot i que per viure
venia les plantes que recol·lectava recorrent gran part de Catalunya i el Pirineu.
Els seus professors de la Universitat de Barcelona el van animar a seguir la seva vocació botànica,
ajudant-lo a presentar-se a una plaça de Col·lector en el "Museo de Ciencias Naturales de Madrid",
càrrec que ocupà oficialment el 2 de juny de 1854. Va acabar els seus estudis mèdics el juliol de 1854,
data en la que obtingué el grau de Batxiller en Medicina i Cirurgia per la Universitat Central de Madrid.
A mitjans de setembre de 1856 es casa amb Tomasa del Olmo, amb la que te una filla i dos fills.
Per la reforma del Reglament de Museu de Ciències Naturals en Joan Isern és promogut a professor agregat a la
càtedra de Botànica de la Universitat de Madrid.
El 1860 Isabel II decideix enviar una comissió de científics a Sudamérica per estudiar la flora i la fauna d'aquell continent.
En Joan Isern i Batlló és escollit per acompanyar a altres il·lustres científics en aquella missió coneguda com
la "Comisión Científica del Pacífico", en la que va reunir més de 8.100 espècies de plantes, etiquetant-les amb la localitat,
data, hàbitat, noms vulgars, usos i aplicacions, que encara son d'estudi obligat pels amants de la botànica.
La missió s'allarga fins 1866, però en Joan Isern cau malalt d'una picada de mosquit i torna a Madrid a
finals de 1865, on mor el 23 de gener de 1866.